FENT MEMÒRIA...


 ÚLTIMS DIES A L'ILLA DE SIQUIJOR


Amb en Dodo, el ballarí número 1 de Siqui!
Red Horses amb en Kevin, un amic finlandès
Dormint amb el millor músic del món
Última nit a Siquijor (despedia party)
"Los Xingapureños", amb Carlos, Bern, Alejandro, Paco i jo!
Casa Miranda team al bar australià
Carlos Ramiro Camacho Godoy, un músic bolivià ("Sáquenme el gato, carajo!")
Fent snorkeling amb tortugues a Apo Island



ILLA DE NEGROS

La família a Dumaguete, la capital
Sugar Beach, Sipalay
La nostra cabanyeta a Sugar Beach. Molt romàntica!



ILLA DE CEBÚ

Explosió de motor i aterratge d'emergència a l'avió de Cebú a Palawan (compamyia aèrea local)



ILLA DE PALAWAN

Port Barton
Arribant a El Nido després de vuit hores de moto des de Puerto Princesa

Dully Beach




Al Kraken, el barco amb el que vam fer un tour per els llocs més bonics de El Nido

QUOTIDIANITAT A SIQUIJOR


Uns xulos a la platja de San Juan

Filipino style!

Mercat municipal del poble de San Juan


Els de Casa Miranda amb els amics del restaurant on sopem cada dia, el Black Belt



Gats i serps a Casa Miranda


L'Albin dormint al nostre llit

En Ramke (el Bob Marley filipí) dormint a la nostra habitació

En Dimgding, un dels nens de Casa Miranda, tocant la pandereta

Posta de sol amb en Bern i l'Henry

Ho trobarem molt a faltar...

DIA 23: ÚLTIMS DIES A SIQUIJOR

El temps ha passat volant i ja només ens queden quatre dies per marxar de Siquijor i començar a descobrir algunes de les 7.000 illes que hi ha a les Filipines. Per una banda tenim moltes ganes de començar a veure gent, platges, menjars i costums diferents però, per una altra, ens fa molta llàstima haver de marxar d'aquest lloc on ens hi estem sentint com a casa. L'illa de Siquijor té alguna cosa que t'atrapa. Des de fora això pot semblar una tonteria però és un tema del que tots els turistes parlen i us asseguro que és veritat. Molta gent arriba aquí per estar-s'hi dos nits i acaba quedant-se pràcticament un mes. És el cas de l'Henry, un londinenc d'uns quaranta anys del que ens hem fet amics, que va arribar a Casa Miranda per tres nits i s'hi ha passat el mes sencer que tenia per visitar més illes. Aquest cas és molt freqüent entre els turistes. Fins i tot, alguns es van enamorar de l'illa i s'hi han quedat a viure.

Com podeu veure la vida a Casa Miranda és molt estressant! 

Ens hi hem arrelat tant aquí que aquesta està sent una setmana de comiats amb la gent de l'illa i amb els amics turistes d'arreu que hem fet. Ahir, per exemple, vam tornar a fer una barbacoa de peix per sopar amb en Ramke, el cuiner per excel·lència de Casa Miranda. El peix que tenen aquesta gent és impressionant: molt fresc i boníssim (...i ho dic jo que no m'agrada massa el peix).

Típica peixateria de San Juan, col·locada a la carretera principal. El de la samarreta rosa és l'Henry.
Quan vam acabar de menjar vam anar tots una estona a la platja on hi van fer una foguera i vam escoltar com tocaven la guitarra i cantaven. És un costum que tenen els locals aquí després de sopar i la veritat és que mola molt!


Portem més de tres setmanes a una illa que és una quarta part de Menorca i encara ens queden moltíssims llocs per visitar. Avui al matí hem anat a Lugnason Waterfalls, unes cascades d'aigua molt boniques a uns cinc quilòmetres d'on estem vivim. L'entrada al lloc només costa 10 pesos (uns 20 cèntims d'euro) i és molt recomanable.


El dilluns a les 04:00 de la matinada un senyor australià ens va obrir el bar que té a San Juan per poder veure el Barça-Madrid. Ja havíem quedat amb l'Òscar i la Noemi, una parella catalana, i amb en Carlos, un basc. Amb nosaltres va venir en Paco, un noi de Múrcia que està a Casa Miranda (l'únic merengue del bar) i l'Alejandro, un noi xilè que només celebrava les parades de Bravo. El paio del pub ens va servir una cervesa a cadascú i es va posar a dormir. Va ser molt divertit i, a més, vam guanyar!


Em sap greu però no he pogut escriure més perquè hi ha hagut problemes amb el Wifi de Casa Miranda durant tota la setmana i, a més, el mòbil se'm va trencar. Ho he aprofitat per desconnectar una mica :)

DIA 15: PLATGES, EXCURSIONS, SOPARS I FESTES LOCALS

Tot i que la vida que fem aquí a Siquijor és molt tranquila, no hi ha ni un moment d'avorriment i no he pensat en actualitzar el blog. Ara que tinc un moment de tranquilitat després de dinar, m'hi poso! Aquesta setmana ens hem quedat bastant sols a Casa Miranda perquè han marxat gairebé tots els amics europeus que hem fet i ens hem relacionat més amb gent local. Ha anat perfecte perquè hem aprofitat per conèixer els costums d'aquesta gent i descobrir la mística i preciosa illa.  

El divendres i el dissabte són els dies de festa, els millors dies de la setmana. Sempre abans de sortir anem a sopar al restaurant del karaoke on hi ha un exèrcit de nenes filipines que ens regalen flors i demanen fotos sense parar. Semblem estrelles de rock, és molt divertit! (això a Catalunya no ens passa mai)


Després sempre anem al Sylvia, un restaurant i resort on s'hi organitzen les festes. L'ambient que s'hi crea entre els turistes i locals és molt sa, tothom es relaciona amb tothom. Aquesta setmana vaig conèixer el noi més alt de l'illa i pràcticament és igual d'alt que jo.


Tornant de la festa vam escoltar l'Eibar-Barça i celebrant els gols pel que es veu vam cridar massa ja que una anglesa que s'havia instal·lat una tenda fora es va anar a queixar als propitaris perquè ens fessin fora. No ho va aconseguir i avui que hi ha partit contra el City pensem cridar més fort encara!

El matí següent, el diumenge, només aixecar-me em vaig trobar dos nois filipins fora de l'habitació i em van convidar a fer una ruta per l'illa. En Bern encara estava dormint i hi vaig anar sol. Vaig llogar una moto per un dia sencer per 300 pesos, uns 6 euros, i cap a la carretera a descobrir Siquijor.


Em van fer seguir-los per carreteres secundàries molt autèntiques durant quasi dues hores per arribar a uns gorgs impressionants. L'Albin i en Sheldon, aquests dos nois, em van explicar que quan és època de plujes és encara més bonic. Ara, i fins ben entrat el juny, és l'època seca i des que hem arribat només ens ha plogut un dia durant una hora. Vam anar a dinar a un poble que es diu Maria on vaig descobrir que als turistes ens fan pagar més pel menjar ja que anant amb ells el dinar dels tres amb una Coca-Cola de litre em va costar 120 pesos, poc més de 2 euros. Quan vam acabar em van portar a una cala que no surt als mapes que és increïble. És molt diferent a totes les platges que he vist aquí: molt salvatge, amb roques per tot arreu i l'aigua turquesa però picada. Segurament per banyar-s'hi no és la millor però em va encantar. L'Albin es va enfilar a una palmera de 20-25 metres per agafar dos cocos i ens els vam beure a baix mentres intentaven convèncer-me d'obrir un negoci amb ells aquí l'illa. Va ser una pena que no agafés el mòbil per fer fotos perquè vaig veure llocs molt bonics. Dia únic!

Ahir a la nit en Bern va organitzar un sopar a Casa Miranda amb en Ramke, un amic filipí que és clavat a Bob Marley. A la tarda vaig anar a San Juan a comprar el peix per fer a la brasa però no tenien la tonyina gran que ens havia demanat el cuiner així que vaig haver d'anar a la ciutat més gran, Siquijor City, a uns 20 minuts amb moto. Dues tonyines d'un quilo casacuna em van costar 300 pesos (una mica més de 6€). La veritat és que no tinc ni idea de si és car o barat perquè en la vida havia comprat peix però estava boníssima. Del millor peix que hem menjat mai. 


Al sopar havíem de ser els quatre de la foto de Casa Miranda i una parella de catalans que hem conegut aquí i vam convidar, però pel que es veu es va enterar mitja illa i hi havia com quaranta persones. Va estar molt bé perquè hi havia gent de tot arreu del món: Finlàndia, França, Anglaterra, Polònia, Espanya, Xina, Argentina, Canadà, Filipines, Catalunya... 


Quan vam acabar de menjar en Ramke i els seus amics es van posar a tocar cançons de penoy reggea, la música típica a les Filipines. Va estar molt bé! Després vam anar a rematar el sopar al bar australià de San Juan, el Get Wrecked. El millor de la nit va ser quan el propietari del bar ens va dir que el diumenge a les 04:00 de la matinada ens obrirà el bar perquè puguem veure el Barça-Madrid per la TV!!

Avui a la nit hi ha festa major a Tubod, el poble del costat. Ens han comenat que és una festa local que està molt bé i, per descomptat, hi anirem. Al tornar a la matinada Barça un altre cop. Aquesta vegada l'haurem de seguir per la ràdio!

Intentaré anar escrivint més!! 
Petons!

+ FOTOS!

Li encanta el coco!
Peixos menjant-me el peu!

Kagusuan Beach amb l'impresentable d'en Bern!
Impressionants postes de sol cada dia davant de casa!


El col·lega!
Algú ha vist mai un gat de tres dies nedant al mar?
Per què mai ningú m'havia avisat que no sé saltar de cap?


DIA 11: JA SOM COM FILIPINUUUS!

Ja fa més d'una setmana que vam arribar a l'illa i ja estem integradíssims. Ens estem plantejant seriosament comprar-nos el bar del poble del costat, San Juan, i instal·lar-nos aquí. Jejejeje! El millor que té aquesta illa és la gent, que és molt oberta, simpàtica i generosa. Ahir, fins i tot, la família de Casa Miranda ens van convidar al casament del fill a Negros, l'illa del costat. Som com dos fills més de la família. 

M'encanta aquesta gent perquè no s'estressen per res. Pots anar a menjar a un bar i tardar molta estona a que et portin el que has demanat però com que la gent ja ho sap no hi ha cap problema. La vida que porten és molt relaxada. No tenen grans luxes però és la gent més feliç del món, sempre estan somrient: els nens petits banyant-se a les piscines naturals del poble, els nois amb les seves motos, les noies i els més grans tot el dia deixant-se la veu als karaokes... Al ser de fora, sempre que ens veuen ens saluden com si fossim famosos i les nenes ens demanen fotos. És increible!

Amb qui hem fet més amistat, però, és amb els turistes que estan allotjats aquí. La majoria és gent molt divertida i bastant boja i la barreja que fem és molt graciosa. 



El tio de la primera foto és l'Oliver, un francès divertidíssim que es passava el dia bebent cervesa. Al prinicipi va costar una mica perquè estava tot el dia dient-nos "catalanes de mierda" i ens hi picàvem, però de seguida li vam agafar carinyo i vam acabar tot el dia junts. Va marxar ahir però tenim el seu Whatsapp i ja hem quedat amb ell per anar a Nantes a veure'l. Els de la segona foto són en Buzz i l' Ylva, un holandès i una sueca amb qui feiem moltes sortides junts. L'últim dia els hi vam fer dues truites de patates perquè ells ens havien fets plats típics dels seus països. El resultat, tenint en compte que eren les nostres primeres truites, va ser bastant satisfactori (però vam haver de barrejar-les perquè una estava saladíssima i l'altra molt sosa).

Amb aquesta gent he après el doble d'anglès que amb la professora que tenim aquí, així que he decidit deixar les classes i parlar-lo molt més amb la gent d'aquí!

En Bern donant-ho tot amb en Bob Marley en una sessió musical de percussió!