DIA 11: JA SOM COM FILIPINUUUS!

Ja fa més d'una setmana que vam arribar a l'illa i ja estem integradíssims. Ens estem plantejant seriosament comprar-nos el bar del poble del costat, San Juan, i instal·lar-nos aquí. Jejejeje! El millor que té aquesta illa és la gent, que és molt oberta, simpàtica i generosa. Ahir, fins i tot, la família de Casa Miranda ens van convidar al casament del fill a Negros, l'illa del costat. Som com dos fills més de la família. 

M'encanta aquesta gent perquè no s'estressen per res. Pots anar a menjar a un bar i tardar molta estona a que et portin el que has demanat però com que la gent ja ho sap no hi ha cap problema. La vida que porten és molt relaxada. No tenen grans luxes però és la gent més feliç del món, sempre estan somrient: els nens petits banyant-se a les piscines naturals del poble, els nois amb les seves motos, les noies i els més grans tot el dia deixant-se la veu als karaokes... Al ser de fora, sempre que ens veuen ens saluden com si fossim famosos i les nenes ens demanen fotos. És increible!

Amb qui hem fet més amistat, però, és amb els turistes que estan allotjats aquí. La majoria és gent molt divertida i bastant boja i la barreja que fem és molt graciosa. 

El tio de la primera foto és l'Oliver, un francès divertidíssim que es passava el dia bebent cervesa. Al prinicipi va costar una mica perquè estava tot el dia dient-nos "catalanes de mierda" i ens hi picàvem, però de seguida li vam agafar carinyo i vam acabar tot el dia junts. Va marxar ahir però tenim el seu Whatsapp i ja hem quedat amb ell per anar a Nantes a veure'l. Els de la segona foto són en Buzz i l' Ylva, un holandès i una sueca amb qui feiem moltes sortides junts. L'últim dia els hi vam fer dues truites de patates perquè ells ens havien fets plats típics dels seus països. El resultat, tenint en compte que eren les nostres primeres truites, va ser bastant satisfactori (però vam haver de barrejar-les perquè una estava saladíssima i l'altra molt sosa).

Amb aquesta gent he après el doble d'anglès que amb la professora que tenim aquí, així que he decidit deixar les classes i parlar-lo molt més amb la gent d'aquí!

En Bern donant-ho tot amb en Bob Marley en una sessió musical de percussió!