Tot i que la vida que fem aquí a Siquijor és molt tranquila, no hi ha ni un moment d'avorriment i no he pensat en actualitzar el blog. Ara que tinc un moment de tranquilitat després de dinar, m'hi poso! Aquesta setmana ens hem quedat bastant sols a Casa Miranda perquè han marxat gairebé tots els amics europeus que hem fet i ens hem relacionat més amb gent local. Ha anat perfecte perquè hem aprofitat per conèixer els costums d'aquesta gent i descobrir la mística i preciosa illa.
El divendres i el dissabte són els dies de festa, els millors dies de la setmana. Sempre abans de sortir anem a sopar al restaurant del karaoke on hi ha un exèrcit de nenes filipines que ens regalen flors i demanen fotos sense parar. Semblem estrelles de rock, és molt divertit! (això a Catalunya no ens passa mai)
Després sempre anem al Sylvia, un restaurant i resort on s'hi organitzen les festes. L'ambient que s'hi crea entre els turistes i locals és molt sa, tothom es relaciona amb tothom. Aquesta setmana vaig conèixer el noi més alt de l'illa i pràcticament és igual d'alt que jo.
Tornant de la festa vam escoltar l'Eibar-Barça i celebrant els gols pel que es veu vam cridar massa ja que una anglesa que s'havia instal·lat una tenda fora es va anar a queixar als propitaris perquè ens fessin fora. No ho va aconseguir i avui que hi ha partit contra el City pensem cridar més fort encara!
El matí següent, el diumenge, només aixecar-me em vaig trobar dos nois filipins fora de l'habitació i em van convidar a fer una ruta per l'illa. En Bern encara estava dormint i hi vaig anar sol. Vaig llogar una moto per un dia sencer per 300 pesos, uns 6 euros, i cap a la carretera a descobrir Siquijor.
Em van fer seguir-los per carreteres secundàries molt autèntiques durant quasi dues hores per arribar a uns gorgs impressionants. L'Albin i en Sheldon, aquests dos nois, em van explicar que quan és època de plujes és encara més bonic. Ara, i fins ben entrat el juny, és l'època seca i des que hem arribat només ens ha plogut un dia durant una hora. Vam anar a dinar a un poble que es diu Maria on vaig descobrir que als turistes ens fan pagar més pel menjar ja que anant amb ells el dinar dels tres amb una Coca-Cola de litre em va costar 120 pesos, poc més de 2 euros. Quan vam acabar em van portar a una cala que no surt als mapes que és increïble. És molt diferent a totes les platges que he vist aquí: molt salvatge, amb roques per tot arreu i l'aigua turquesa però picada. Segurament per banyar-s'hi no és la millor però em va encantar. L'Albin es va enfilar a una palmera de 20-25 metres per agafar dos cocos i ens els vam beure a baix mentres intentaven convèncer-me d'obrir un negoci amb ells aquí l'illa. Va ser una pena que no agafés el mòbil per fer fotos perquè vaig veure llocs molt bonics. Dia únic!
Ahir a la nit en Bern va organitzar un sopar a Casa Miranda amb en Ramke, un amic filipí que és clavat a Bob Marley. A la tarda vaig anar a San Juan a comprar el peix per fer a la brasa però no tenien la tonyina gran que ens havia demanat el cuiner així que vaig haver d'anar a la ciutat més gran, Siquijor City, a uns 20 minuts amb moto. Dues tonyines d'un quilo casacuna em van costar 300 pesos (una mica més de 6€). La veritat és que no tinc ni idea de si és car o barat perquè en la vida havia comprat peix però estava boníssima. Del millor peix que hem menjat mai.
Al sopar havíem de ser els quatre de la foto de Casa Miranda i una parella de catalans que hem conegut aquí i vam convidar, però pel que es veu es va enterar mitja illa i hi havia com quaranta persones. Va estar molt bé perquè hi havia gent de tot arreu del món: Finlàndia, França, Anglaterra, Polònia, Espanya, Xina, Argentina, Canadà, Filipines, Catalunya...
Quan vam acabar de menjar en Ramke i els seus amics es van posar a tocar cançons de penoy reggea, la música típica a les Filipines. Va estar molt bé! Després vam anar a rematar el sopar al bar australià de San Juan, el Get Wrecked. El millor de la nit va ser quan el propietari del bar ens va dir que el diumenge a les 04:00 de la matinada ens obrirà el bar perquè puguem veure el Barça-Madrid per la TV!!
Avui a la nit hi ha festa major a Tubod, el poble del costat. Ens han comenat que és una festa local que està molt bé i, per descomptat, hi anirem. Al tornar a la matinada Barça un altre cop. Aquesta vegada l'haurem de seguir per la ràdio!
Intentaré anar escrivint més!!
Petons!
