DIA 23: ÚLTIMS DIES A SIQUIJOR

El temps ha passat volant i ja només ens queden quatre dies per marxar de Siquijor i començar a descobrir algunes de les 7.000 illes que hi ha a les Filipines. Per una banda tenim moltes ganes de començar a veure gent, platges, menjars i costums diferents però, per una altra, ens fa molta llàstima haver de marxar d'aquest lloc on ens hi estem sentint com a casa. L'illa de Siquijor té alguna cosa que t'atrapa. Des de fora això pot semblar una tonteria però és un tema del que tots els turistes parlen i us asseguro que és veritat. Molta gent arriba aquí per estar-s'hi dos nits i acaba quedant-se pràcticament un mes. És el cas de l'Henry, un londinenc d'uns quaranta anys del que ens hem fet amics, que va arribar a Casa Miranda per tres nits i s'hi ha passat el mes sencer que tenia per visitar més illes. Aquest cas és molt freqüent entre els turistes. Fins i tot, alguns es van enamorar de l'illa i s'hi han quedat a viure.

Com podeu veure la vida a Casa Miranda és molt estressant! 

Ens hi hem arrelat tant aquí que aquesta està sent una setmana de comiats amb la gent de l'illa i amb els amics turistes d'arreu que hem fet. Ahir, per exemple, vam tornar a fer una barbacoa de peix per sopar amb en Ramke, el cuiner per excel·lència de Casa Miranda. El peix que tenen aquesta gent és impressionant: molt fresc i boníssim (...i ho dic jo que no m'agrada massa el peix).

Típica peixateria de San Juan, col·locada a la carretera principal. El de la samarreta rosa és l'Henry.

Quan vam acabar de menjar vam anar tots una estona a la platja on hi van fer una foguera i vam escoltar com tocaven la guitarra i cantaven. És un costum que tenen els locals aquí després de sopar i la veritat és que mola molt!

Portem més de tres setmanes a una illa que és una quarta part de Menorca i encara ens queden moltíssims llocs per visitar. Avui al matí hem anat a Lugnason Waterfalls, unes cascades d'aigua molt boniques a uns cinc quilòmetres d'on estem vivim. L'entrada al lloc només costa 10 pesos (uns 20 cèntims d'euro) i és molt recomanable.

El dilluns a les 04:00 de la matinada un senyor australià ens va obrir el bar que té a San Juan per poder veure el Barça-Madrid. Ja havíem quedat amb l'Òscar i la Noemi, una parella catalana, i amb en Carlos, un basc. Amb nosaltres va venir en Paco, un noi de Múrcia que està a Casa Miranda (l'únic merengue del bar) i l'Alejandro, un noi xilè que només celebrava les parades de Bravo. El paio del pub ens va servir una cervesa a cadascú i es va posar a dormir. Va ser molt divertit i, a més, vam guanyar!

Em sap greu però no he pogut escriure més perquè hi ha hagut problemes amb el Wifi de Casa Miranda durant tota la setmana i, a més, el mòbil se'm va trencar. Ho he aprofitat per desconnectar una mica :)